Textos:
Totes les ciutats del món |
El més pintor dels pintors aconsegueix desfer tots els tòpics sobre l’espècie: viu i treballa en un dels molts barris de la perifèria de Girona (a banda del Barri Vell, a Girona tot és perifèria) en un petit àtic que ha passat de llar domèstica a espai de treball amb la més absoluta de les normalitats i, a més, treballa amb regularitat i precisió, sense exabruptes ni altibaixos considerables, fidel a una concepció de l’art que troba en la rutina precisa la seva millor expressió. Kim Perevalsky viu i treballa a Girona des de fa prou anys com per saber que aquí les coses tampoc són fàcils: des de la seva Ucraïna natal ha fet un curiós periple que l’ha portat a diferents ciutats del món fins que, al final, Girona l’ha atrapat gràcies a les aigües semiestancades del seu riu i a altres assumptes personals que segur que no son cosa nostra. Molt a prop del Parc Central, des de la finestra del seu estudi, pot veure un paisatge que no té res a veure amb el que pinta: són edificis que no tenen interès, ni bonics ni especialment lletjos, simplement funcionals, fidels a la seva funció de contenidors de persones dedicades a la producció abnegada i al consum voraç. Són gent d’un barri que no existeix en la mesura que, la majoria, només hi va a dormir: Perevaslky deu ser dels pocs que assaboreix la calma un cop les famílies han deixat les criatures sorolloses a les penitenciaries escolars i han emprès la dura tasca de treballar per a finançar-se l’oci i les hipoteques; aleshores és fàcil imaginar l’artista imaginant totes les ciutats del món des de la càlida asèpsia del seu quiròfan pictòric.
El filòsof francès Edgar Morin escriu sobre l’home imaginari: “La individualidad humana se afirma a expensas de los instintos específicos que se atrofian y el doble es la expresión espontánea de esta afirmación biológica fundamental. La realidad biológica del hombre […] produce la visión mágica del mundo, es decir, el sistema de participaciones afectivas”. El pensador del cinéma-vérité té clar que l’home és un ésser imaginari no només per circumstàncies culturals sinó per imperatiu biològic: hem d’incloure en la nostra definició la necessitat “natural” d’inventar dobles on projectar la nostra afectivitat. Casualitat o no, Perevalsky és, en primer lloc, un artista que troba en el desdoblament una curiosa forma d’explicar les ciutats que ell imagina i, en aquest sentit, es projecta: en una de les imatges l’artista es mostra desdoblat al costat d’una pintura d’una ciutat, desdoblada també, gràcies a l’efecte mirall de l’aigua del riu que li fa d’artèria. La relació entre l’home i el reflex del mirall és la mateixa que hi ha entre la ciutat física i la imatge sinuosa que ens retorna el líquid encalmat: una és estàtica i receptora; l’altra, dinàmica i emissora.
Només el reflex o el miratge són reals. La seva “realitat” supera a la nostra en la mesura que està permanentment actualitzada; nosaltres, l’artista, la ciutat de pedra, perdem alguna cosa per culpa de la temporalitat que la imatge incorpora gràcies a la seva naturalesa canviant. Una imatge és present radical i, al mateix temps, pur esdevenir. Per això Perevalsky pinta edificis d’aparença orgànica, perquè es reconeix en les seves formes, perquè ens hi reconeguem. Massa vegades s’ha obviat la importància de la morfologia de les ciutats per insistir, només, en l’àmbit domèstic: la ciutat entesa com a suma de cases i d’espais més o menys individuals és un organisme que els explica tots. Tothom té la ciutat que es mereix.
Com s’explica, en tot cas, que un artista de formes tan impures, aficionat a les construccions al·lucinògenes, que li agraden els perfils de llum dramàtics, els crepuscles i les formes toves i arrodonides, treballi en un laboratori? Només ens resta una opció: cal un entorn neutre per a gestar espais tan singulars. El temperament de Perevalsky és el d’algú que ha interioritzat les coses vistes i que només des del repòs mental, remugant imatges, pot retornar en forma de pintura una fracció d’allò viscut. Dèiem al començament que el més pintor dels pintors aconsegueix desfer tots els tòpics sobre l’espècie: no li calen estudis condicionats pel caos arremolinat dels objectes dispersos ni actituds amanerades de patiment existencial sinó només unes quantes eines que ell utilitza gràcies a la íntima comprensió de l’ofici. Només així s’explica que cada ciutat que pinta pugui ser totes les ciutats del món.
Eudald Camps
fotos Pep Iclesias
Somni de licàntrop eslau
Gràcies a Perevalsky ara sabem que Bertrana, en realitat, era eslau: la seva Girona feta a base de retalls nocturns i escenes sòrdides (geperuts a banda) troba una insospitada imatge en la Rambla imaginada per l’ucranià. L’hora blava és el temps dels insectes necròfags i de les expedicions furtives a la recerca d’aliment humà. Vampirs o licàntrops, assassins o víctimes involuntàries de l’insomni, saben que és en la blavor que separa el dia de la nit on poden trobar (i on de fet troben) l’espai suspès on transitar al marge de la multitud...
Eudald Camps
|
Bibliografia; |
|
García Guzmán, Alfonso S. Ucrania. Seis pintores para el mundo, pàg. 105-123, Estelfir S.L, Barcelona, 1997
|
|
Artistas del 1999, Vicenç Coromina pàg.74, Barcelona, 1999 |
|
Borrell, Miquel. Visions de Santa Coloma de Farners, pàg. 127, Ajuntament de Santa Coloma, 2001 |
|
Figuració 2000-2001, Galeria Tuset, pàg. 24-25, Barcelona 2000 |
|
Figuració 2002-2003, Galeria Tuset, pàg. 28-29, Barcelona 2002 |
|
Perevalsky a Omnium Ars, Platja d'Aro, 2003
|
|
Catàleg de la subhasta del 50è aniversari de l’Associació Catalana Contra el Càncer,Barcelona, 2006 |
|
Ukrainian Art 1991-2003, Ukrainian Contemporay Art, pàg.307, Unió Nacional d’Artistes d’Ucraïna, Editorial Mystetstvo, Kiev, 2003 |
|
Catàleg Feria De Arte, Editorial Eneida, Madrid, 2005 |
|
Catàleg Feria De Arte, Editorial Eneida, Madrid, 2006 |
|
Catàleg Feria De Arte, Editorial Eneida, Madrid, 2007 |
|
Catàleg Feria De Arte, Editorial Eneida, Madrid, 2008 |
|
Catàleg Fira Lineart, International Art Fair, pàg. 362-363, Ed. Flanders International Trade Fair, Gent,(Bèlgica), 2005 |
|
Catàleg Fira Lineart, International Art Fair, Ed. Flanders International Trade Fair, Gent,(Bèlgica), 2006 |
|
Catàleg Fira Lineart, International Art Fair, pàg. 238-239, Ed. Flanders International Trade Fair, Gent,(Bèlgica), 2007 |
|
Catàleg Marb Art, Feria Internacional de Arte Contemporáneo, Ayuntamiento de Marbella, pàg.100-101, 2005 |
|
Catàleg Marb Art, Feria Internacional de Arte Contemporáneo, Ayuntamiento de Marbella, 2006 |
|
Catàleg Marb Art, Feria Internacional de Arte Contemporáneo, Ayuntamiento de Marbella, 2007 |
|
Catàleg Marb Art, Feria Internacional de Arte Contemporáneo, Ayuntamiento de Marbella, 2008 |
|
Catàleg Inart, Fira Internacional d’Art de Catalunya, Girona, 2005 |
|
Catàleg Inart, Fira Internacional d’Art de Catalunya , pàg. 74, Girona, 2006 |
|
Catàleg Exposició Andriy Chebykin, obra recent i escola, pàg. 129, Editat pel Museu Nacional d’Art d’Ucraïna en commemoració del seixantè aniversari de l’artista, Kiev, 2006 |
|
Catàleg Evdokim Perevalsky, Galeria Omnium Ars, Platja d’Aro, 2007
|
|
Camps, Eudald i Pep Iglésies, Projeccions. Interiors amb artista, pàg. 118-123, Fundació Caixa de Girona, Girona 2008
|
|
Camps, Eudald i Pep Iglésies, El centre, despertar il·lusionat , Associació de comerciants de Girona 2008
|
|
Fundació Valvi, Noves xilografies Gironines de 10 artistes, Girona 2009.
|
|
|